Introducció:
A mesura que he anat avançant en la matèria d’Antropologia Social i Cultural, per la meva manera d’entendre les coses, he intentat adequar cadascuna de les explicacions a una situació real que hem toqués de ben a prop. Duent a terme aquesta praxi que faig servir des de fa anys, m’he adonat que el meu barri, el barri del Raval de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), és un exemple del que Josep R. Llobera en el seu capítol “Les polítiques d’identitat cultural” anomena un gresol de cultures, un melting pot.
El Raval de Santa Coloma és força especial. Aquí hi conviuen, d’una banda, alguns dels habitants més antics, originàriament catalans, que van viure l’onada migratòria dels anys cinquanta, seixanta i principis dels setanta que arribaven del sud d’Espanya i altres indrets de l’estat (immigració interna). Aquesta immigració va venir lligada a un espectacular i —diguem— original desenvolupament urbanístic ple de contratemps i atrocitats que s’han anat reparant en mesura que ha estat possible. D’altra banda, aquesta societat ja d’alguna manera cohesionada (o definida) ha anat rebent en els darrers anys més onades migratòries; primer els marroquins, després els xinesos i més recentment gent d’Amèrica del sud i d’Europa de l’Est (Albània, Kosovo...)
Més enllà de les polítiques d’integració fomentades pels governs local, autonòmic i estatal, Santa Coloma ha sabut generar els seus propis mecanismes per integrar les recents onades migratòries.
Potser perquè la gent que aquí hi resideix té present que els seus pares (o avis) van haver també de migrar, potser perquè vorejar el llindar de pobresa durant molts anys et fa ser més conscient de la situació dels teus veïns o potser perquè conviure en un mateix bloc de pisos fa disparar els indicadors d’empatia... El cas és que a aquest barri de Santa Coloma de Gramenet, com veurem en el recull fotogràfic que es farà a continuació, aquest gresol de cultures és evident i es sobreposa a altres mètodes d’eliminar les diferències que ens cita el manual de Josep R. Llobera
Així doncs, us dono la benvinguda a aquest petit viatge pel meu barri que, si ben bé no és del tot perfecte, lluita cada dia per ser-ho.
Endavant!
FOTO 1.-
Entrada a Santa Coloma pel pont del Potosí
14 de desembre de 2018
Avinguda de la Generalitat s/n
Observem com Santa Coloma està separada de Barcelona geogràficament per un riu, el riu Besòs, tot i que tots dos marges pertanyen a Santa Coloma. A la fotografia hi podem veure la biblioteca Can Peixauet (antiga masia al voltant de la qual es va forjar el barri), el Camp de la Fundació Esportiva Grama, l’Institut Can Peixauet i els pisos i parcs adjacents on fan vida a diari centenars de colomencs.
FOTO 2.-
Grup Naim a la festa Ravaleando 2018
15 de desembre de 2018
Biblioteca Can Peixauet
La festa Ravaleando es fa des de fa tres anys i té intenció de fer-se de manera anual. En ell hi concorren totes (o gairebé totes) les entitats del barri. En aquesta fotografia observem el grup de música marroquina “Naim”, la decoració fetes per les dones del Casal dels Infants i algunes de les carpes de les entitats davant la tradicional biblioteca que dóna nom a l’estació de metro i a l’institut. A la fotografia es pot veure (a dalt del tot a la dreta) el lloc des d’on es va extreure la fotografia de la masia, el camp de futbol i l’institut.
FOTO 3.-
Cadascú fa el que pot, sap i en té ganes
15 de desembre de 2018
Biblioteca Can Peixauet
Al Ravalenado moltes persones, a través de qualsevol entitat, s’ofereixen per mostrar la seva cultura o les seves habilitats. És el cas d’aquesta dona paquistanesa que em va demanar que no mostrés la seva cara (va aprovar aquesta foto, però) i que feia dibuixos (tatuatges) de henna a les dones (exclusivament) que hi volien apropar-se a la carpa del Casal dels Infants. La funció o funcions de les entitats és fonamental per evitar els ghettos. L’engranatge de cultures nou vingudes amb les autòctones i viceversa a través de tallers, festivitats que es puguin compartir i d’altres activitats laiques genera vincles que després s’estenen a altres àmbits del dia a dia.
FOTO 4.-
Amunt, ben amunt
18 de desembre de 2018
Plaça Mossèn Esquirol i Grau (Avda. Santa Rosa)
En aquesta casual fotografia vaig poder captar, després de deixar els nens a l’escola Antonio Machado, un colomenc negre, una colomenca amb fenotips asiàtics (probablement amb ascendència xinesa) i una colomenca amb chador típic de la cultura àrab davant d’un graffiti que diu “Som Raval”. I és que és això, al Raval som així. Gent vinguda de moltes parts del món, amb els nostres costums, religions i idiomes. Preocupats més o menys per la nostra ciutat i cercant contínuament punts de trobada en el que podem compartir espais físics i culturals.
FOTO 5.-
Segon món
10 de desembre de 2018
Avinguda de la Generalitat núm. 113
Tot i que segon món és la denominació que van posar els països capitalistes al conjunt de països que van abraçar el socialisme i rebutjar el liberalisme econòmic, podríem dir que aquesta casa ha representat (malauradament) el segon món per a molts dels joves que han arribat al barri la darrera dècada: un pont entre el tercer món, del que venen, i el primer món, el nostre. Aquesta edificació, construïda a principis dels seixanta, abandonada als noranta i ocupada, s’ha convertit en el infrahabitatge de joves i adults. Actualment està tancada per temes de salubritat i perquè en el seu interior es va detenir els agressors sexuals d’un trist episodi ocorregut a l’estació de metro de Can Peixauet fa escasses setmanes. La procedència de les persones va ser una dada inoportunament i injustament gestionada.
FOTO 6.-
Aguantem l’embranzida!
15 de desembre de 2018
Avda. De la Generalitat cantonada Avda. De Can Peixauet
En inevitable consonància amb la fotografia anterior, un mes i quatre dies després que el barri fos objecte de crítica i posat en dubte en quant el nostre model de convivència, només a vint metres d’on es va cometre l’atrocitat (estació de metro de Can Peixauet), el dia 15 de desembre es va dur a terme la festa Ravaleando 2018 on van tenir cabuda totes les cultures que conviuen al barri. El mateix escenari que va ser testimoni primer d’una aberració humana i després com a plataforma perquè grups de l’extrema dreta donessin llum a la xenofòbia, es converteix dies després (esquerra, carpes) en un gresol de totes les cultures que hi conviuen. El Ravaleando 2018 es va desenvolupar sense cap conflicte, dintre d’un clima festiu i de lleure amb actuacions, música, balls, menjar i altres activitats fetes per nens i adults del barri del Raval.
FOTO 7.-
Fundació Esportiva Grama
10 de desembre de 2018
Avinguda de Can Peixauet s/n
Atenent a les paraules del seu president, Antonio Morales, la Fundació Esportiva Grama té nens i nenes de trenta-sis nacionalitats. La labor titànica que fan a diari els tècnics esportius, treballadors socials i entrenadors de la Fundació estan fent possible un projecte que va més enllà dels èxits esportius. En aquesta fotografia tenim els nens d’un dels equips més petits jugant a un joc de taula després d’un partit. El seu entrenador em va dir que fer-los compartir a escenaris fora del camp els ajuda a conèixer-se millor entre ells. El projecte FE Grama va ser iniciat l’any 2013, desprès que l’anterior equip que feia servir les instal·lacions, l’U.D.A Gramenet, fes fallida econòmica.
FOTO 8.-
Boliche
18 de desembre de 2018
Carrer Monturiol s/n
El Club Petanca Arrabal (nom castellà del barri del Raval) va ser fundat el 1979 i va aglutinar en el seu dia més socis que la mateixa associació de veïns del barri. Actualment, encara té força activitat i la majoria de jugadors són veïns i veïnes del Raval. El club és una entitat representativa del que va suposar la onada migratòria de finals del cinquanta, seixanta i setanta, quan el barri encara no estava ni tan sols asfaltat i les sabates dels jugadors estaven tacades d’argila roja de la Serra d'en Mena, on es va urbanitzar posteriorment. La foto es diu Boliche i no bolig perquè, tot i que avui dia aglutina gent de moltes ètnies i amb molts registres idiomàtics, en el seu moment era una entitat clarament aglutinadora de les persones que venien de la resta d’Espanya en cerca d’una millor vida a Catalunya.
FOTO 9.-
Escac i mat
17 de desembre de 2018
Parc del Motocròs
A l’altra banda de Can Peixauet s’aixeca, sobre la Serra d'en Mena, el Parc del Motocròs. El que antigament havia estat unes pistes de Motocròs on es va celebrar alguna etapa del campionat europeu d’aquest esport l’any 1966 (recordin l’argila de la foto anterior), avui dia s’ha convertit en un amfiteatre urbà amb molts recursos i força acollidor. Davant la onada migratòria de gent d’Albània i Kosovo, l’ajuntament va veure oportú la instal·lació d’uns taulers d’escacs ancorats al terra. Aquesta petita adaptació de l’espai de lleure és el que representa la voluntat real de Santa Coloma i dels veïns del barri per adaptar els seus nous veïns, ja que Santa Coloma ha estat la porta d’entrada a la gran ciutat de moltes onades migratòries a la gran metròpoli barcelonesa. A Albània i a Kosovo els escacs són veritablement un esport molt popular amb més de 20.000 jugadors inscrits a associacions o professionals, d’una població de tres milions en el cas d’Albània.
FOTO 10.-
Els nostres déus
18 de desembre de 2018
Mesquita del Parc del Motocròs
A mitja alçada del parc del motocròs hi trobem la mesquita. Allà resen a diàri molts homes musulmans fins a tres cops al dia. En dates de Ramadà es fan actes especials i de vegades venen imams d’altres indrets de l’estat o d’altres països. La fotografia va ser presa a la finalització d’una de les pregàries, però això es pot observar com els homes es col·loquen les sabates per sortir (a dins s’ha d’anar descalç). Tot i que vaig informar que no sortiria cap cara ni cap persona definida, vaig ser interpel·lat per l’imam que em volia fer fora d’allà. Vaig haver de reflexionar amb ell sobre què suposa la via pública i els límits dels drets d’imatge. Com a curiositat, el president de l’associació de veïns (Salvador Jaraba), que m’acompanyava en el moment de la fotografia, va haver de mediar la situació i fer entendre que el marc legal és per a tots, independentment de la nostra religió o creença.
Anàlisi antropològica
Hi ha diferents tècniques per a la regulació dels conflictes ètnics. Al mòdul 4 del manual de Josep R. Llobera, “Les polítiques d’identitat cultural”, vam estudiar que el melting pot era un dels mètodes per eliminar aquestes diferències era la integració (o assimilació) de certes cultures a la nostra. Això no implica en cap cas una transició cultural de cap de les dues parts, sinó un marc comú en el que s’estableixen unes bases de respecte pels costums, religions i resta de cultura que tornaria més cohabitable l’espai físic que es compartís, fent prevaldre normes de convivència comunes pel que fa a certs aspectes: salubritat, escolaritat dels nens o resta de l’ordenament jurídic.
Quan vaig llegir aquest apartat de Llobera, em va venir al cap precisament el meu barri, el barri del Raval, de Santa Coloma de Gramenet. Aquest barri ha estat des de fa molts anys i per a moltes generacions la porta d’entrada a la gran metròpoli barcelonina i, a més, se l’ha sumat que la renta per càpita ha estat en algunes ocasions de les més baixes de l’estat espanyol o uns índex d’atur també força elevats, lligats a treballs precaris (dades idescat.cat 2018: https://www.idescat.cat/emex/? id=082457)
Aquestes són les dades que podrien justificar un augment de la solidaritat dels veïns i que fos aquesta la que derives en la
empatia necessària que es necessita per a generar pont d’enteniment cap a les altres cultures. El cas és que, com s’ha mostrat en el decurs del treball de camp que s’ha fet amb les fotografies, el barri del Raval simbolitza plenament el que s’ha anat anomenant el gresol de cultures. Aquesta fórmula d’integració que Llobera proposa en el mòdul com alternativa al desplaçament forçat, a la partició i a altres fórmules menys civilitzades hem pogut veure que realment no ha estat tan fàcil de dur a terme en altres indrets del món. Hem observat cassos extrems com el d’Israel i Palestina, o casos que la situació a finalitzat amb una segregació, amb una secessió o inclús amb apartheid dintre de la mateixa nació.
És per aquest motiu que observo que la fórmula emprada al barri, no tant per les polítiques dels governs que hi ha, sinó per les accions dels veïns a través de les entitats en les que s’integren, és més encertada, arribant, potser, a poder ser fins i tot exemplificadora del que hauria de ser la integració cultural.
Tot i així, l’etnocentrisme encara està pressent en el dia a dia del barri (i arreu). Encara se sent a alguns veïns dir que els agradaria que això o allò fos “normal”. A hores d’ara sabem que aquest normal porta intrínseques unes valoracions i uns prejudicis cap a algunes cultures que a ells no les semblen. Aquestes accions que alguns veïns troben “fora” del que és normal, moltes vegades tenen a veure amb la pràctica de certes activitats que estan més vinculades al jovent, per exemple, que no pas al xoc xenòfob real que pot ocasionar. Posem com exemple el soroll que fan els adolescents que escolten música àrab al parc, contra les queixes dels veïns que hi viuen a peu de carrer. Òbviament, aquí, la queixa, encara que el veí o veïna apel·li en una exaltació a la ètnia i nombri d’alguna manera desafortunada els nois que estan comportant-se incívicament, no té res a veure amb el xoc de cultures. La veritable situació és que amb els joves del barri, ara, a més de tenir un abisme generacional s’hi suma l’esquerda cultural, el que fa més necessari encara la culturització del veïns (a més de la civilització o podríem dir socialització dels joves).
També hem flanquejat molt de passada un conflicte que va esdevenir en les últimes setmanes. En un desafortunat episodi per a tots i especialment per les víctimes, uns nois que vivien a una casa ocupada del barri del Raval van cometre una atrocitat que ja hem explicat abans i que no tornarem a dir (enllaço notícia a la webgrafia). En aquest sentit, quan van començar els primers brots xenòfobs precisament de persones que no tenen molt vincles amb el barri, van ser els mateixos veïns els que van sortir en defensa dels seus joves, realitzant una concentració contra les violències masclistes i, a la vegada, per la descriminalització del jovent del barri. A aquesta concentració, tres dies després de la concentració xenòfoba promocionada per un partit populista d’extrema dreta, es van sumar totes les entitats sense excepció, i d’altres associacions de veïns de tota la ciutat. Aquest era el text que corria per les xarxes el dia després de l’incident (pàgina Facebook de FAVGRAM):
Davant els fets produïts la matinada del passat diumenge a l’estació de metro de Can Peixauet volem expressar el nostre rebuig a totes les manifestacions de les violències masclistes i la nostra solidaritat i suport amb les víctimes de la mateixa.
Tanmateix condemnem els brots xenòfobs i racistes, que arrel dels fets, alguns grups de manera intencionada estan expressant a les xarxes socials contra els i les joves d’origen migrant dels nostres barris, un discurs incendiari i que posa en greu perill la convivència i la pròpia seguretat dels nostres nens i les nostres nenes.
Per aquest motiu us convoquem demà dimarts dia 13 a les 12:00 hores a la Plaça de la Vila, porta de l’Ajuntament, a una concentració que sota el lema “Santa Coloma Rebutja les Violències Masclistes” volem expressar el nostre rebuig a la violència, fer una crida a la convivència i denunciar el racisme i l’estigmatizació del jovent.
Animem a totes les entitats socials i polítiques a donar suport a aquesta convocatòria Favgram.
Coordinadora de dones de Santa Coloma.
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
I aquesta la notícia de la que es fa ressò un mitjà de comunicació de la ciutat a través del portal “Pasión por SantaKo” (enllaç a la webgrafia).
Així doncs, aquest anàlisi conclou resumint que dins el barri del Raval s’està duent a terme un melting pot que no només es limita a integració de les diferents ètnies del lloc, sinó que a més disposa d’un mecanisme d’autodefensa basat en la veritable creença dels veïns i veïnes que no dubten en sortir en defensa dels seus veïns i del jovent quan es troba una situació d’injusta afectació per qualsevol brot de xenofòbia.
No sempre observem aquest tipus de reaccions. No fa tants anys a Terrassa (1999), també Barcelona, el cas va ser molt diferent. Regint-nos per les corrents migratòries podríem haver fet un paral·lelisme exacte del teixit social, i un incident va desencadenar un esdeveniment totalment anvers: lluites campals durant més d’una setmana al barri de Ca N’Anglada que va esdevenir. I això que Terrassa va rebre una de les més importants i pioneres onades migratòries del Marroc cap a Catalunya, a principis dels anys setanta (font Museu d’Història de Catalunya), tot i que hem de reconèixer que en els quasi vint anys que han passat de l’incident, la percepció dels immigrants en general, al país, ha canviat.
Conclusions
Quan Hernan Cortés va arribar a Amèrica al Segle XV, es va veure superat pels asteques que imperaven a diversos indrets del continent. No va poder conquerir-los amb els seus avenços tecnològics ni amb les seves innovadores estratègies. Els asteques tenien un sistema social, tributari, cultural i religiós que havia estat assolit per la resta de poblats i tribus del voltant (P. Bohannan – Para raros nosotros, Capítol 14). El que va fer llavors Cortés va ser aliar-se amb aquestes altres tribus que estaven sota el domini asteca per plantar cara per dominar-los.
Avui sabem que cap cultura és millor ni pitjor. Sabem que, com diu aquell veí que viu a peu de carrer, no existeix la música “normal” ni l’idioma “normal” ni la roba “normal”. La gent està destinada a conviure i hem comprovat històricament que hem de fer-ho de la manera menys conflictiva possible. A través d’aquest viatge pel meu propi barri, he descobert que són els mateixos veïns els que, potser sense tenir els coneixements teòrics ni la mirada antropològica que ens fa falta per desenvolupar certes tècniques o assolir certes fites, posen en marxa projectes per tal que els seus nous veïns formin part de la societat colomenca o ravalera.
Abans, a una reflexió, he apel·lat a que potser que això esdevingui com a conseqüència que aquest teixit amb aquesta sobredosi integradora ha patit a les se-
-ves pròpies carns el que significa ser un nouvingut. En aquest sentit, estic segur que molts dels homes i dones que treballen a diari (i molts des del voluntariat) perquè aquest engranatge sigui possible, tenen aquests episodis molt present a les seves vides.
No sabem, però, si els mecanismes que estan posant en pràctica els veïns són els adients. Potser en aquest punt hauríem de reflexionar si els governs (local, autonòmic i estatal) o fins i tot les polítiques migratòries de nivell europeu estan entenent el que passa a certes parts de la població i estan atenent correctament aquestes situacions i no deixant-les autorregular-se a través del propi teixit social i dins el marc de la bona voluntat que s’ha demostrat que sí hi ha al barri del Raval de Santa Coloma.
Al capítol 12 del mateix llibre de Paul Bohannan, “Para raros nosotros”, hem pogut veure com una malaltia social com son les sectes esdevenen quan un col·lectiu cultural intenta donar resposta a certs dubtes existencials des de la religió i es troba realment en un oceà cultural advers (o estrany). Fent un paral·lelisme amb la situació colomenca i amb alguns problemes actuals d’occident, com ho és el terrorisme islàmic, hem de saber observar si certament estem actuant degudament amb les minories religioses que poden mutar si es troben en situacions d’exclusió cultural.
Sense ànims de preocupar al lector, direm que és molt més fàcil que cali un discurs radical religiós de qualsevol índole en un individu per formar que estigui culturalment aïllat (pensem en el jove de la música al parc), que no pas en un individu amb les mateixes característiques i que tingui una agenda, com a mínim al seu abast, que el proposi un contacte amb la resta de la societat amb la que haurà de conviure.
Aquestes reflexions capitulen amb una darrera que m’agradaria fer des de la vessant personal. Santa Coloma ha estat una ciutat d’acollida des de fa molts anys. Hem assolit la nostra part del tracte pel que fa la gran metròpoli. Potser és hora que traguem els ulls dels grans carrers il·luminats i de les avingudes i els comencem a posar en aquells llocs on la convivència és cada dia més semblant al gresol que ens descriu Llobera perquè en definitiva, en paraules de Cortázar, podem dir que en un futur no gaire llunyà, “el món serà colomenc, ravaler, si voleu, o no serà”.
Carlos Ladera
Webgrafia i Bibliografia
- BOHANNAN, P. (2010): Para raros, nosotros. Madrid: Akal
- LLOBERA, Josep R.: Les polítiques d’identitat cultural: nacionalisme, etnicitat, raça i multiculturalisme. UOC
- Pàgina oficial de la serra d’en Mena: http://serramena.com/coneix-santa-coloma-de-gramenet/
- Projecte d’intervenció integral dels barris de Santa Coloma: https://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ciutat/Llei_de_Barris/imatges/pdf/docs/ Projecte_Llei_de_Barris_de_Santa_Coloma_de_Gramenet.pdf
- Enciclopèdia catalana: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058944.xml
- Dades Idescat 2018: https://www.idescat.cat/emex/?id=082457
- Notícia agressió sexual Raval – Santa Coloma de Gramenet: https://www.lavanguardia.com/sucesos/20181111/452853998558/agresion-sexual-multiple-joven-santa-coloma-de- gramenet.html
- Notícia de Terrassa 1999: https://elpais.com/diario/1999/07/15/espana/931989621_850215.html
- Informació Terrassa: Museu d’història de Catalunya:
www.mhcat.cat/content/download/22051/178427/file/llibret_Marroc.pdf
Especial agraïment a Salvador Jaraba, president de la AAVV Raval, i a Esteve Serrano, primer tinent d’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada